POESÍA - LA MEVA TERRA DE LLETRES - DUENDE DE LA LUNA

 

LA MEVA TERRA DE LLETRES

Vull ser la poesia,

que neix de la meva terra,

que a el cor s'aferra,

fins a l'últim dia.


Vull ser el poeta,

sospirant cada lletra,

des de l'ànima quieta,

en el teu cor penetra.


TRADUCCIÓN


MI TIERRA DE LETRAS

Quiero ser la poesía,

que nace de mi tierra,

que al corazón se aferra,

hasta el último día.


Quiero ser el poeta,

suspirando cada letra,

desde el alma quieta,

en tu corazón penetra.

Comentarios

Entradas populares de este blog

PINTURA: LA SOLEDAD EN EL ARTE

ESCRITURA INSPIRADA POR ARTE: RELATO: EL PODER DE LA MENTE DE NURIA DE ESPINOSA - OBRA: EL SUICIDO DE ÉDOUARD MANET

CINE: CORTOMETRAJE - EL CREADOR DE MUÑECOS